ca
Home / Història del Paral·lel / El Paral.lel a la Guerra Civil (1936-1939) (II)

El Paral.lel a la Guerra Civil (1936-1939) (II)

Bombardeig a Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola

Bombardeo en Barcelona durante la Guerra Civil Española.

Barcelona va ser la primera ciutat del segle XX bombardejada sistemàticament per a provocar el desànim entre la població civil i tallar els subministraments per al front.

 

Aquests bombardejos sistemàtics sobre la població civil, especialment dissenyats per a aconseguir la seva desmoralització i forçar la seva rendició, van convertir la ciutat de Barcelona en el primer camp de proves que, en successius enfrontaments al llarg del segle, acabaria confirmant una perversa estratègia: el debilitament psicològic de la reraguarda és tan important com la lluita en la línia de foc. Winston Churchill, durant els pitjors moments dels bombardejos nazis sobre Londres, va posar a la Barcelona de 1938 com exemple de la capacitat de resistència de la població civil davant els atacs de l’aviació enemiga.

guerra-3

La ciutat va ser bombardejada amb brutal precisió per l’aviació italiana (Aviazione Legionaria) amb base a Mallorca i la Legió Còndor durant gairebé dos anys. La part més afectada en un primer moment van ser el port i la Barceloneta, pràcticament destruïda i evacuada; els barris de Gracia, Poble Nou, Poble Sec, Sant Andreu i el Guinardó també van sofrir els bombardejos amb especial intensitat. Entre el 13 de febrer de 1937 i el 24 de gener de 1939, Barcelona va patir 385 atacs per part de l’aviació italiana (principalment), alemanya i franquista, i des dels vaixells de guerra apostats front la costa catalana, principalment per part del buc de guerra italià Eugenio di Savoia.

 

Resumim a continuació una breu cronologia dels principals bombardejos, amb especial atenció als que van afectar al barri del Poble Sec:

  • - 16 de març de 1937. Atac de l’aviació sobre el Poble Sec causant 8 morts. 87 morts provocats pels atacs de l’aviació sobre el Passeig Nacional (actual Passeig Juan de Borbón).
  • - 1 d’octubre de 1937. El primer dia de l’any nou un atac sobre el nucli antic va provocar més de 60 morts.
  • - 1 de gener de 1938. Queda destruïda l’Escola del Mar.
  • - 7 de gener de 1938. Es produeix el bombardeig amb més víctimes del mes de gener.
  • - 19 de gener de 1938. Els primers 20 dies de gener de 1938 es produeixen més víctimes que durant tot l’any 1937.
  • - 30 de gener de 1938. Una bomba d’aviació provoca una gran matança de civils (més de 200 persones), la majoria nens, en l’església de Sant Felip Neri.
  • - 18 de març de 1938. Els avions italians bombardegen Barcelona durant tres dies, fins al 18 de març, en el major bombardeig que pateix Barcelona. La ciutat acumula ja més de 1.300 morts i 22.000 ferits entre la població civil.
  • - 12 de maig de 1938. Entre juny i juliol es produeixen més de 15 bombardejos.
  • - 19 de juliol de 1938. Atacs sobre el nucli antic i el Poble Sec causen 35 morts i 139 ferits.
  • - 16 de setembre de 1938. Una bomba cau sobre la Catedral de Barcelona.
  • - 23 de novembre de 1938. Una bomba cau sobre el Mercat de la Barceloneta i provoca 42 morts.
  • - 31 de desembre de 1938. La ciutat va rebre quatre atacs amb un resultat de 44 persones mortes.
  • - 24 de gener de 1939. 50 morts a causa d’un nou bombardeig sobre el centre de la ciutat. Últim bombardeig, sobre el port de Barcelona.

 

Les mesures de protecció de la Generalitat Republicana i de l’Ajuntament de Barcelona davant aquesta nova realitat es van improvisar a partir de l’aprenentatge que les autoritats anaven adquirint del mateix setge. La denominada “defensa passiva” es va materialitzar en la construcció d’una xarxa de més de 1300 refugis, fruit de la iniciativa civil i veritable exemple de solidaritat. Amb l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939 la majoria dels refugis van ser tapiats i relegats a l’oblit.

Refugi 307, al Poble Sec

El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i el districte de Sants-Montjuïc van obrir (2007) un centre d’interpretació històrica en el refugi antiaeri 307, que va funcionar a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola. Aquest refugi va ser construït al número 169 del carrer Nou de la Rambla del barri del Poble Sec pels propis ciutadans de la zona per a protegir-se dels atacs aeris.

 

Els plànols del refugi 307 van ser elaborats per un veí del Poble Sec que va morir abans que la guerra acabés i que ha quedat en l’anonimat per voluntat expressa de la seva família. Es tracta d’un refugi de tipus galeria de mina que tenia previstos uns 400 metres de túnels de volta amb tres portes d’accés per a donar major fluïdesa a l’entrada i facilitar la sortida en cas que alguna quedés obstruïda, amb capacitat per a unes 2.000 persones, i amb instal.lació elèctrica i aigua. Totes les cantonades de les parets són arrodonides per a facilitar l’evacuació en llitera dels possibles ferits.

 

Amb la finalitat de minimitzar els efectes de les explosions prop de les entrades, els accessos tenen forma de zigzag o descriuen un angle recte uns metres més enllà. En l’àrea central del refugi es troben les instal.lacions bàsiques: una infermeria, lavabos, una farmaciola, un magatzem d’eines en previsió de possibles esfondraments i una bateria d’acumuladors. També estava prevista la construcció d’un espai per al lleure dels nens.

 

Encara que no es van arribar a construir tots els elements projectats, al final de la guerra els veïns havien excavat uns 200 metres de túnels, de 2,10 metres d’altura i entre 1,5 i 2 metres d’amplària, amb les parets emblanquinades per a donar sensació d’amplitud i claredat.

 

Després del final de la guerra civil, l’any 1940, les tropes franquistes van continuar excavant 50 metres més de túnels i es va projectar una nova entrada que havia de connectar amb l’àrea dels sanitaris de l’accés oest, en previsió de possibles atacs de la segona guerra mundial. Al finalitzar la guerra va ser clausurat.

 

Saber més…

Hi ha dos llibres escrits per dos dels autors de l’exposició “Quan plovien bombes” que es va fer al Museu d’Història de Catalunya l’any 2007 i que, amb un detall minuciós, expliquen la situació de la ciutat sota els bombardejos i la construcció de los refugis:

- Pujadó i Puigdomènech, Judit: Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1998.

-Vilarroya i Font, Joan: Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999.

 

Per visitar el refugi 307 trucar al telèfon d’informació de Barcelona 010 o consultar la web web de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Tornar a El Paral.lel a la Guerra Civil (1936-1939) (I)